Una recomanació
Amb el vostre permís, en aquest apartat, ens atrevim a suggerir els llibres que han captivat a la gent d'Entesa.
![]() |
Indigneu-vos! Stéphane Hessel
Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la "insurrecció pacífica", a rebelar-se, se l'ha d'escoltar. Perquè Hessel, als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l´únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
Per això, quan reclama "un motiu d'indignació" per a tots, se li ha de fer cas. Perquè " les raons per indignar-se poden semblar avui dia menys nítides, o el món, massa complex", però segueixen presents sigui en la dictadura dels mercats, en el tracte que es dóna als immigrants o a les minories ètniques. "Busqueu i trobareu", ens diu, "preneu el relleu, indigneu-vos!", perquè "la pitjor actitud és la indiferència. Si us comproteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix".
"INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l'huracà destructor del "sempre més", del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal i com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS! (José Luis Sampedro) |
![]() |
La dictadura de la incompetència. Xavier Roig Vostè es considera «societat civil»? Atenció: forma part d’una espècie amenaçada. Aquest llibre defensa la iniciativa privada i per tant la llibertat. És un retrat clar i actual dels vicis d’Europa, sobretot del sud d’Europa. Ens fa veure les trampes de l’antiglobalització, deixa en evidència la falsa solidaritat i denuncia les relacions promíscues entre cert poder econòmic, el progressisme mal entès i el poder polític. Amb extraordinària lucidesa Xavier Roig (que fa anys ja va pronosticar que Barcelona esdevindria «un Lloret amb ínfules culturals») pretén posar-nos en guàrdia contra un Estat ineficaç. Un Estat que cada cop cobreix més espai amb la seva densa teranyina (és significatiu que el 68% dels parlamentaris de Catalunya provingui del sector públic), una escola que modela el pensament i un discurs dominant que denigra per sistema tot allò que sigui privat i exalça tot allò que sigui públic. La dictadura de la incompetència no vol afegir-se a la «cultura de la queixa». Al contrari. Vol apel·lar a la consciència de cada ciutadà i de cada empresa per tal que siguin més exigents amb ells mateixos, perquè si volem superar la crisi que ja ha començat no podem comptar amb ningú més. Xavier Roig ha estat director general de dues grans multinacionals. Actualment és empresari i distribueix el seu temps entre Europa i Àsia-Oceania. |







